dimecres, 29 de juny del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
Disseny del Mini Projecte
Títol:
Com tenir temps per tot?
Descripció del agents i de la tecnologia mediadora:
Aprenent: Queralt noia de 27 anys coordinadora de reeducacions
Mediadora: La seva companya de treball Mª Carme (jo mateixa)
Tecnologia: Ordinador i mòbil amb connexió a la xarxa
- Correu electrònic
- Calendari Google
- Google mapes.
- SMS
Descripció del problema.
L’organització del temps és indispensable avui dia, on les persones han conciliar la vida laboral, familiar, el temps d'oci ... L'important no és la quantitat de coses que hem de fer, sinó organitzar-les per tal que tot sigui possible sense estrès.
La Queralt, és una noia de 27, Psicòloga, treballa de coordinadora de reeducacions en una associació d’afectat pel TDAH. Per la seva feina, té un munt de reunions amb escoles i famílies i necessita una bona organització i planificació per arribar puntualment tant a la feina com a les cites i poder realitzar totes les reunions que li corresponen per les famílies que coordina.
El primer passa per arribar amb puntualitat a la feina i poder començar amb les cites a l’hora prevista. En el cas de la Queralt es gairebé missió impossible.
Molts dels dies arriba tard a treballar, sempre dient que no ho entén que ha sortit amb temps per arribar l’hora. Aquest fet deriva en que el nombre de cites que pot atendre és inferior al estimat. Es a dir si esta previst atendre un mínim de quatre cites familiars o dues visites a escoles al matí, la Queralt només aconsegueix fer una escola o dues cites familiars. Aquesta situació deriva en que la Queralt requereix de moltes més hores de jornada laboral per desenvolupar la seva feina de les necessàries.
Ella és conscient que alguna cosa ha de fer però tampoc sap com resoldre el problema.
Es necessari fer-li veure que necessita poder gestionar el temps d’una manera efectiva, i que pot fer-ho mitjançant les noves tecnologies. Es tracta d’ensenyar a valorar el temps per poder distribuir-lo de forma eficaç, promoure un canvi conceptual intencional mitjançant la construcció de l’aprenentatge.
Estructura (Seguint Johansen)
Es tracta d’un problema mal estructurat, com acostumen a se els problemes quotidians.
Objectiu definit.
Respostes limitades.
Poques variables, tant mateix segons la importància que es doni als possibles factors que intervenen fan augmentar la complexitat del problema.
La solució es que valori el temps correctament per poder-lo distribuir de forma correcte i conegui el benefici de tenir temps per tot.
D’altra banda aprèn l’ús de les eines que ofereix la tecnologia produint-se, per tot això, un canvi conceptual.
Complexitat.
Suposo que ha vegades és difícil establir la complexitat del problemes, tot depèn de amb quines ulleres es miri el problema. En aquest cas tant si es mira com una presa de decisions com una resolució de dificultats podem parlar de complexitat, donat que s’ha de triar entre diferents alternatives i/o esbrinar que és el que esta funcionant malament.
Context de l’activitat.
Entorn laboral, es desenvoluparà en el espai que tenim assignat per desenvolupar les tasques derivades de la nostra feina.
Característiques importants de l’alumne.
Noia de 27 anys, Psicòloga, amb una percepció del temps bastant distorsionada, ella mateixa és conscient d’aquest problema. Treballa com a coordinadora de reeducacions. Acostuma a fer servir l’ordinador i el mòbil per treballar però desconeix com utilitzar alguns dels recursos que ofereixen aquestes tecnologies. Sap que la seva companya els utilitza i s’organitza molt millor que ella.
Fort compromís conceptual.
No pot viure sense el seu mòbil i els seu ordenador, aparell que l’acompanyen a tot arreu on va.
Competències especifiques.
Tractament de la competència digital
Aprendre a aprendre, construcció de l’aprenentatge
Competència professional, efectivitat.
Objectius.
Aprendre a valorar el temps i en conseqüència:
- Aprendre a organitzar i planificar de manera efectiva.
- Aprendre a gestionar el temps.
- Aprendre a utilitzar alguns recursos que trobem a la xarxa.
Continguts.
Coneixement del problema que suposa no valorar el temps.
Coneixement dels beneficis d’una bona organització i planificació.
Coneixement del recursos Calendari i Mapes de Google per gestionar el temps
Procediments.
Explicar les funcions, eines i recursos que ofereix el calendari de Google.
Reflexionar en quan la duració de les tasques a desenvolupar.
Registre de la temporització de les tasques a desenvolupar abans de sortir de casa.
Registre de temporització dels diferents recorreguts.
Registre del temps necessari per sortir del lloc d’origen: casa, feina.
Establir la relació recorregut temps segons l’horari (diferenciació hores punta – molta densitat de tràfic per tant més temps)
No cal registrar la duració de visites i reunions donat que la temporalització ja esta establerta en 1 hora, tant les reunions a l’escola com amb les famílies.
Programació setmanal de les visites.
Sessions.
1ª Sessió.
Conversa al voltant de la problemàtica i possibles solucions
2ª sessió.
Activació coneixements previs, diàleg sobre el temps que triga a fer les coses abans de sortir de casa, el temps que triga a arribar la feina etc..
Quina noció té del temps que necessita per fer les coses?
Coneix el Calendari de Google? I les seves funcions?
I de Google maps? Introducció al recurs Calendari de Google.
Explicar el seu funcionament i com pot ajudar en la planificació. Establir la connexió dels esdeveniments afegits al calendari amb el correu electrònic i el mòbil.
La primera setmana l’utilitzarem per iniciar els registres, tasques abans de sortir de casa, de temporalització de visites i distàncies recorregudes.
3ªSessió.
Anàlisis dels registres i desenvolupament de la primera programació i continuació del registre per les noves visites. Prendre consciència del temps que es requereix per fer cada cosa.
4ªSessió.
Avaluació del resultat de la programació. Continuar el registre de les noves cites. Realitzar la programació de la següent setmana.
5ªSessió.
Comparació del nombre de visites i temporalització entre la setmana no programada i la programada. Seguir amb el registre de noves localitzacions i distancies. Assoliment de la programació.
Avaluació.
Autoavaluació de la concepció inicial al voltant de la temàtica tractada: organització, planificació i gestió del temps.
Autoavaluació continuada: a través de les diferents sessions valoració de la actitud, motivació, conscienciació i construcció de nous aprenentatges.
Autovaloració de com es desenvolupa en la programació setmanal i el ús del Calendari i Google Mapes.
Autoavaluar el canvi conceptual en quan a la valoració del temps, i la planificació que s’ha produït en ella mateixa al respecte de la concepció inicial que en tenia abans d´ iniciar tot el procés d’aprenentatge.
No s’empraran tècniques específiques d’avaluació sinó que a mida que es vagi progressant anirem comentant el canvi que es va fent.
Previsió de Temporització.
Maig Juny de 2011
5 sessions mes o menys.
De que va el meu miniprojecte?
El món va molt de pressa, i no tenim temps per preocupar-nos del temps i no obstant això ho perdem amb molta més freqüència del que som conscients.
El temps és un recurs, i de com ho administrem dependrà no solament el nostre èxit professional, sinó el nostre benestar personal.
La capacitat de gestionar bé el temps és una habilitat que les empreses valoren cada vegada més en els seus treballadors, ja que aquest factor millora la productivitat i la competitivitat de l'organització.
Un professional polivalent que executi moltes tasques en poc temps sempre és rendible. Però aconseguir aquest nivell no és fàcil. El primer pas per aconseguir-ho és valorar el temps.
Valorant el temps i analitzant-ho qualitativament, ens adonarem que no sempre el nombre d'hores dedicades a una activitat és directament proporcional a la qualitat de la mateixa.
Per poder gestionar el temps cal adquirir consciència del ús que li donem el temps, si el dia té 24 hores cal distribuir-les tenint en compte les hores que volem dormir, les que volem dedicar a la família, al temps lliure etc. A més cal observar quines activitats desenvolupem en el nostre lloc de treball i quan de temps ens ocupa.
En ocasions, la pèrdua de temps està causada per hàbits obsolets que no obstant això seguim utilitzant doncs hem fixat en la nostra ment un patró de treball molt rígid. Gairebé sempre és possible fer una mateixa labor d'una altra forma i obtenir un bon resultat o almenys un resultat acceptable.
Les noves tecnologies, de les qual molts de nosaltres no en sabem prescindir, ens poden ajudar en la gestió del temps i donar-nos l’oportunitat de ser més efectius i gaudir de més temps per nosaltres.
La finalitat d’aquest Mini projecte no és altre que presentar, descriure i avaluar una activitat d’ensenyament- aprenentatge que te per objectiu assolir un aprenentatge significatiu de la meva companya de treball, la Queralt, en un context educatiu no formal mitjançant l’acció mediadora de les TICS.
dilluns, 13 de juny del 2011
Reflexions Cmap
L’eina Cmap ens permet crear un gran tipus de representacions visuals de coneixement, be en forma de mapa conceptual, be en forma de mapa argumental.
Un mapa conceptual és la representació gràfica d’un conjunt de conceptes interrelacionats. Es tracta d’un esquema gràfic que mostra un conjunt d’idees (conceptes) i les relacions que s’estableixen entre les unes i les altres. L’objectiu final és plasmar gràficament l’estructura conceptual que l’autor del mapa té sobre el tema representat.
Segons Novak, un mapa conceptual està format per conceptes i per frases d’enllaç. Els conceptes es representen dins d’un rectangle i les frases d’enllaç etiqueten la línia que uneix un concepte amb un altre i que mostra les relacions que s’hi estableixen. Les frases d’enllaç no estan emmarcades en un rectangle per diferenciar-les dels conceptes.
Normalment, els conceptes s’expressen amb un substantiu o sintagma nominal. Les frases d’enllaç solen ser preposicions, adverbis, conjuncions i sintagmes verbals.
Els mapes conceptuals s’organitzen entorn d’un concepte principal, anomenat arrel, que expressa la idea central del mapa. A partir del concepte d’arrel s’estableixen relacions amb nous conceptes mitjançant frases d’enllaç. Aquests nous conceptes, al seu torn, estableixen noves relacions i formen una estructura arbòria. Des d’un concepte poden traçar-se diverses frases d’enllaç i una mateixa frase d’enllaç pot connectar amb diversos conceptes.
L’ordenació dels conceptes en un mapa segueix l’esquema general següent: els conceptes més generals i abstractes apareixen a la part superior. A mesura que el mapa es ramifica, incorporant noves frases d’enllaç, els conceptes enllaçats van concretant el tema exposat. D’aquesta manera els conceptes situats a la part inferior del mapa són els més específics i concrets.
El mapa argumental s’organitzen al voltant de premisses, tesis i conclusions. La diferència d’un mapa conceptual i un mapa argumental rau en allò que volem representar. Així mentre el mapa conceptual parteix del concepte arrel el mapa augmentatiu parteix de la premissa.
En la següent taula intento mostra la importància de l’eina cmap per la construcció de mapes argumentatius i la diferència en relació al mapa de conceptes.
| La seva interfície es troba en molts idiomes |
| Eina de caràcter intuïtiu, s’aprèn fàcilment i és molt senzilla d’utilitzar |
| Permet la construcció col·laborativa de mapes conceptuals i d’argumentació |
| Aquesta col·laboració pot ser asincrònica (comentaris puntuals tipus post-it, llistes de discussió...) |
| O sincrònica (amb un sistema de permisos per modificar o llegir el mapa, per poder modificar-lo a temps real i comunicant-se via xat) |
| Possibilita la col·laboració a nivell de proposicions: mentre construeixen els seus mapes conceptuals individuals els estudiants poden fer públiques les seves proposicions per tal de compartir-les i discutir-les amb altres estudiants (argumentatiu) |
| L’eina permet registrar tot el procés de construcció del mapa |
| L’alumne pot visualitzar gràficament les seves idees i construir un recorregut argumental que justifiqui les seves hipòtesis |
| El professor pot avaluar als seus alumnes pel seu veritable coneixement cognitiu, mitjançant tècniques de seguiment d’enllaços, relacions, etc |
| Fomenta el treball col·laboratiu i interdisciplinari, trencant barreres entre diferents coneixements |
| Afavoreix el coneixement constructiu, fent que els alumnes siguin actius i construeixin els seus propis arguments i models mentals |
| El model Toulmin és fàcilment representable gràficament |
Rúbrica. Avaluació qualitativa de les intervencions triades per realitzar el mapa d’argumentació.
| CATEGORIA | 4 | 3 | 2 | 1 |
| Adequació al fil de debat Tecnopart | Aportació que segueix un continum amb el fil de conversa al que s'ha incorporat comparable a un debat oral | Aportació que estableix una relació vers alguns conceptes amb el fil de conversa que s'ha incorporat | Aportació que inclou algun concepte sens coherència amb el fil de conversa que s'ha incorporat | Aportació sense cap tipus de relació amb el fil de conversa al que s'ha incorporat |
| Posicionament Tecno/sociodeterminista | Defensa de forma coherent amb els seu posicionament l'argument proposat | Defensa de forma poc clara amb el seu posicionar-ne l'argument proposat | L'argument es contrari al posicionament defensat. | |
| Argumentació- contrargumentació | Intervenció que recolza i ataca aportacions anteriors | Intervenció que recolza intervencions anteriors | Intervenció que ataca intervencions anteriors | Intervenció testimonial sense recolzar o atacar d'altres intervencions |
| Validesa d'autoritat - exemples | Aportació de dades i exemples que validen la premissa | Aportació de dades que validen la premissa | | |
| Estructura aportació | Presència i coherència de Premissa, tesis conclusió | Presència i incoherència de Premissa, tesis i conclusió | Falta d'una de les parts essencials de l'argumentació : Premissa, Tesis, conclusió | |
| Claredat i solidesa de l'argument | Argument basat en evidències de pes que justifiquen la premissa | Argument basat en evidències que contradiuen la premissa | Argument basat en evidències de caire personal | Arguments basat en evidències de dubtosa validesa científica. |
Comparació Cmap - Compending
Actualment tenim un munt de recursos que ens permeten estructurar i representar el coneixement d’una forma visual entre elles he comparat el model seguit en l’assignatura Debat i Cmap amb Compending, aquest últim potser no hagués estat tant adequat donat que requereix de participacions a temps real, per tant, sincròniques.
| Debat i Cmap | Compendium -Dialogue Mapping |
| Esta pensat per la participació asincrònica. | Participació grupal sincrònica i asincrònica |
| Els participants construeixen el mapa argumental. | El moderador construeix el mapa conceptual |
| El moderador no necessita d’un entrenament previ. | El moderador requereix d’un procés d’aprenentatge i d’entrenament previ. |
| Els participants parteixen d’un posicionament que han de defensar construint un argument | Els participants parteixen d’una resposta a una pregunta. |
| Les intervencions es presenten en forma de premissa, argument i conclusió | Les intervencions son diferenciades:resposta a una pregunta, idees i arguments que defensen o refuten les idees |
| La representació visual és la representació del esquema mental individual de l’estudiant. | La representació visual és la representació del esquema mental del moderador basat en les aportacions dels participants. |
| S’ajusta ala filosofia de treball de la UOC | no s’ajusta ala filosofia de treball de la UOC |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)