Seguir una debat virtual no és cosa fàcil si no va acompanyat d’un campus amb una correcta funcionalitat. Les intervencions son asincròniques, cadascú es connecta i participa quan vol o quan pot, això pot significar una salt en el temps bastant important entre les intervencions, per tant si no hi ha una estructura que permeti seguir la conversa al llarg del temps es difícil seguir el fil argumental.
Com he comentat abans el moderador participa mitjançant senyals visuals que indiquen algun tret important d’alguna de les aportacions ajudant i guiant a l’estudiant en la seva reflexió i construcció de coneixement. En la mateixa línea la disposició en arbre de les aportacions permet saber a quina intervenció s’està recolzant o contrargumentat i facilitar la reflexió i l’autocrítica enriquint als participants i afavorint la següent aportació.
El fet de ser una fil argumental escrit permet a l’estudiant llegir i rellegir la intervenció, reflexionar i tornar a llegir fet que no es dona en un debat realitzat de forma sincrònica; comparar, modificar, reflexionar, canviar-se “les ulleres” per observar des de un altre punt de vista son valor afegits en comparació a la modalitat oral que permeten tornar a intervenir d’una forma molt més acurada i encertada, per tant les possibilitats de generar aprenentatge es multipliquen exponencialment. Amb això no vull dir que un fil argumental de caire oral no suposi un aprenentatge, però possiblement sigui molt diferent i no permeti aprofundir de la mateixa manera donat que cal estar molt atent i evidentment ha de ser presencial o realitzat mitjançant tecnologia a temps real on la memòria jugarà un paper important per poder fer una reflexió un cop acabades les intervencions les qual seran producte del instant en que sorgeixen sense donar temps a qüestionar-les abans de participar, el contrari que passa en la modalitat escrita. Seria difícil enllaçar les intervencions en un fil argumental amb el Cmaps de la mateixa manera que hem fet nosaltres, donant-nos una nova oportunitat de reflexionar críticament i ordenar i reorganitzar el coneixement per poder reflectir-lo visualment.
Proposar una millora és difícil, en el meu cas particular com he comentat en anteriors ocasions no creia en el debat com una eina per fomentar l’aprenentatge, tanmateix, no era el recurs en si sinó la forma d’estructurar-lo i la metodologia emprada que feia del debat una activitat “obligada” i amb poca o gens construcció de coneixement.
El debat desenvolupat de forma dirigida i concretant els rols dels participants es converteix en un recurs potentíssim tant per l’estudiant com per el docent donat que al primer li permet de construir els seu propi coneixement i per tant parlem d’un aprenentatge significatiu i al docent per avaluar fins a quin punt l’alumne a comprès i adquirit nou coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada