Durant molt de temps he pensat que els debats eren una pèrdua de temps, moltes hores de llegir, en molts casos missatges que res no tenien a veure amb la temàtica, per molt poc benefici. En aquest cas concret, al tractar-se d’un debat totalment pautat, amb unes pautes i rols a seguir ha esta realment diferent.
El fet de tenir de defensar un posicionament concret, tot i la possibilitat que sigui contrari al pensament de l’alumne suposa desenvolupar un argument lògic que requereix d’un judici reflexiu (Kitchner i King, 1981). D’altra banda defensar un posicionament concret es sinònim de la resolució de problemes, per tant implica una cognició i metacognició del procés de dita resolució.
En el cas del fil argumental Tecnopart ses pot observar els diferents posicionaments, socio i tecnodeterministas, defensant argumentalment la “ideologia” defensada. Es produeixen argumentacions i contrargumentacions recolzades per fets, experiències personals o diferents informacions provinents de diferents fonts, cadascú amb les seves conclusions.
Considero que he defensat la el sociodeterminisme de manera correcte, millorable, tot és millorable. En les aportacions que he decidit incloure en el mapa conceptual, des del meu punt de viste arriben a la mateixa conclusió, uns i altres defensen la postura però en cap cas es rebutja la tecnologia en el part, sinó que el que es defensa un ús racional, es a dir, tecnologia si en el part quan sigui necessària.
Per tant no es pot determinar quina de les dues posicions és la correcta sinó que totes dues ho son, tot depèn de l’experìencia personal de cadascú i de les ulleres amb que mira la realitat, per tant queda palès que és més important com s’argumenta el que un pensa o vol transmetre que no pas si és veritat o no donat que la veritat queda sotmesa a l’argument que la defensa derivant que no hi ha una veritat absoluta i ningú esta en poder de la veritat i que es pot arribar a la mateixa conclusió per diferents conductes.
En les aportacions triades per representar el fil argumental amb Cmaps s’observa una primera premissa defensant el part natural en forma de “queixa”, postula que la tecnologia ha envaït un espai que no li pertoca per ser el part un acte natural des de sempre, la contraargumentació següent segueix aquest el model i aporta com a justificació de la tesis la queixa d’aquelles persones que en el passat no tenien l’ajut de la tecnologia. Es defensa la tesis amb dades que senyalen allò positiu que aporta la tecnologia en el moment del part mentre que les intervencions del sociodeterministes defensen la tesis amb allò positiu que aporta un part natural.
En ambdós posicions han buscat dades que recolzaven la seva tesis, gairebé posaríem dir que s’ha establert un bàndol que aporta allò negatiu de la tecnologia i un altre que aporta allò positiu i potser no es tractava tant de assenyalar aquestes característiques sinó què determina què, es a dir la qüestió és la societat determina la tecnologia o és al inrevés. L’únic que queda clar que realment hi ha una reciprocitat entre societat i tecnologia i a la conclusió que s’arriba és tecnologia al part si però en la justa mesura, això és quan sigui necessària.
Davant la pregunta de si s’ha construït coneixement, crec sincerament que si. El fet de defensar un posicionament implica saber mirar a través d’unes ulleres concretes i poder contrargumentar porta implícit saber “posar-nos” unes altres ulleres i reflexionar si aquella visió es correspon amb el nostre pensament o no i poder reflexionar de forma crítica la nostra perspectiva i segons el cas produir un canvi o modificació conceptual, per tant es produeix una construcció de coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada